dilluns, 28 de juliol de 2014

RAMON MESTRES BAQUÉS

Avui publicaré una entrevista que li van fer al meu besavi, en Ramon Mestres Baqués ara fa tot just 46 anys. En Ramon de Can Liri, fou durant molts anys home de terra, pagès i carreter i que visqué els anys de transformació del Sitges industrial al Sitges turístic. En una entrevista, es pot veure que mon besavi era home de fortes conviccions i on explica alguna que altra anècdota, deixant clar que els anys de la seva joventut, entre 1895 i 1905 eren molt millors que els d'avui dia [1968]. Malgrat que la paraula "cafre" i altres improperis no paraven de sortir del seu vocabulari, no deixa de ser, el d'en Ramon, un testimoni més d'un temps, d'un paisatge i d'una memòria gairebé desapareguda.


Ramon Mestres Baqués



En el nostre radar. L’Eco de Sitges, 16 de juny de 1968

RAMON MESTRES BAQUÉS
Ramon Mestres, mes conegut per Ramon "del Liri". Vuitanta vuit anys d’edat. Les tres quartes parts de la seva vida les va dedicar a la dura feina del camp. Ramon Mestres és descendent d’una verdadera dinastia d’agricultors. Avui (1968), el nostre personatge en la seva casa del carrer Sant Bartomeu, viu el present amb la nostàlgia d’un passat feliç, tranquil, sense sorolls, sense complicacions de lletres de canvi i altres molts problemes actuals que ens treuen de polleguera. Però, de totes formes, Ramón "del Liri", en la nostra època del "whisky a gogó" i "guitarreros" sense solfa, és feliç. ¡Quin remei li queda! 
- ¿On va néixer?
- En aquesta Vila de Sitges fa molts anys, en una casa del carrer de Parellades, al costat de la "Mingueta".
- ¿Els seus pares eren de Sitges?
- Els meus pares, els meus avis i besavis, i fins i tot els meus rebesavis també.
- ¿Fill únic?
- Érem sis germans, dels quals soc l’únic supervivent.
- ¿A quina edat començà a treballar al camp?
- Als dotze anys.
- ¿No va anar a l'escola?
- Poc temps, però si que hi vaig anar.
- ¿Quines escoles hi havia aleshores a Sitges?
- El mestre "Negre", l’Huguet i l’Escola Nacional.
- ¿Era extens el seu treball en el camp?
- Si et refereixes a les "xermades", doncs teníem les terres de la "Casa Nova", "Penya Riscla", "Casa Vella" i altres terres de cultiu.
- ¿Visitaven per aquelles dates la ciutat de Barcelona?
- Jo era bastant jove aleshores i a Barcelona només s’hi anava a portar el vi de la collita, i acostumàvem a fer dos viatges per setmana.
- Entre l’anada i tornada, ¿quant de temps necessitaven?
- Tres dies.
- ¿Aprofitaven el viatge per fer compres a la capital?
- No. Tant les robes, com els queviures, utensilis, eines i altres menesters ho compràvem a Vilanova i a Sitges.
- ¿Quins comerços hi havia aleshores a la vila?
- La botiga de roba de Ramón "El Marxant", la pastisseria i drogueria Casa Busquet; la tocinería de “Xiquillo"; Casa Rafaela, on compràvem el pa i el tabac; la confiteria "La Perla" i la Farmàcia Ribot.
- ¿Hi havia metges a Sitges?
- I ben bons que eren. Gaietà Benaprés, Rafael Llopis i Santiago Font, que era metge i dentista.
- ¿Quants habitants tenia Sitges en aquell temps?
- Aproximadament tres mil.
- ¿Tenien notari?
- ¡Ja ho crec! Felip Font i Falp.
- ¿I d’indústries, com anaven?
- Millor que ara. Estava la fàbrica de calçats Tarrida, que fou la primera en tot l’estat Espanyol amb llicència per a poder fabricar mecànicament. També teníem la fàbrica de filats de Torrebadella y Hnos.
- Pel que vostè m’explica, i el que s’endevina, Sitges vivia de l'agricultura, la pesca i la indústria. ¿No necessitaven del turisme?
- Aquesta porqueria d’avui no. ¡I es vivia millor que ara!
- ¿A quina edat es va fer soci del Casino Prado?
- Als catorze anys. Recordo que ens vam apuntar socis el mateix dia en Pepet Planas "Matatocinos" i jo. I pagàvem aleshores sis rals al mes.
- I el Casino Prado funcionava millor que ara?
- No puc dir tant. Avui sembla que la Societat guanya més...
- ¿Quines activitats li  recorda al Casino Prado Suburense?
- El cafè i el ball. Mes tard vingué el teatre.
- ¿Què es ballava en la seva joventut?
- Ballar dius... Es dansava molt més i millor que ara. Aquell vals, aquells chotis, aquells rigodons, aquella polca, i no parlem de la masurca. El que es balla ara és una porqueria. Abans per a ballar anàvem vestits com Déu mana, amb trajo, sabates i corbata. Avui es balla descamisat, i mig despullat, igual que els cafres.
- ¿Les dones d’abans eren mes formals que les d’avui?
- Moltíssim més; no hi ha punt de comparació.
- ¿A quina edat marxà vostè a Puerto Rico?
- A l’edat de 17 anys. Allà em va agafar la guerra de Cuba i allí m’allistaren a files. Tres anys vaig estar per aquelles terres.
- ¿Què va anar a buscar al Nou Món?
- Vaig anar a treballar.
- ¿Va fer fortuna?
- No vaig tenir temps.
- ¿Per què abandonà aquella terra?
- Te’n riuries si t’ho explico.
- Endavant...
- Una vegada acabada la guerra, justament el dia de Sant Siríac –aquest dia l’he recordat durant tota la meva vida-, arribà un cicló tan espantós que va durar tretze hores de vent huracanat i dotze hores de pluja. Perderen la vida vuitanta-tres mil persones. Em vaig horroritzar tant i el meu pànic fou tan gros que als pocs dies vaig navegar camí de Sitges.
- ¿Prefereix el Sitges d’avui al Sitges de la seva joventut?
- Prefereixo mil vegades el Sitges d’abans, el dels anys de la meva joventut; el Sitges dels meus pares i no el d’ara. Abans la vida era més pacífica, més tranquil·la i assossegada. Ningú moria de gana i els homes eren molt mes formals que els d’avui.
- D’això no hi ha dubte. La sensatesa, el bon criteri i altres moltes coses, a vegades avui brillen per la seva absència.

FRANCISCO