dissabte, 5 de juliol de 2014

SITGES 300 ANYS DESPRÉS. ELS FETS DE 1714




 

Com era Sitges el 1700

A començaments del segle XVIII, Sitges era un poble d’aproximadament 1.600 habitants, majoritàriament pagesos i mariners, que desprès de la guerra de successió, encarava un període de creixement demogràfic.

Físicament estava dividit en dues parts. La part alta comprenia el castell (avui Ajuntament), l’església, l’hospital i les cases del carrer d’en Bosc, envoltat tot per la muralla medieval amb tres torres, una al Baluard, una altra al capdamunt del carrer Major (la torre de les Hores) i la tercera a la Torreta. La part baixa estava formada per les cases del carrer Major amb els carrers que hi desembocaven ; el carrer Nou, el d’en Tacó, el de la Carreta, el dit avui de Pau Barrabeig i el de l’Aigua. Era l’anomenat Raval, envoltat també per una muralla bastant menys consistent que l’anterior, que passava pel carrer d’Àngel Vidal (anomenat antigament com el carrer de la Muralla) i pel carrer de Mn. Fèlix Clarà baixava cap a can Falç i després seguia per la Ribera fins al Baluard.



Quina participació va tenir en la Guerra de Successió

Sitges no hi va tenir cap paper destacat ni cap protagonisme respecte a la resta de pobles de Catalunya pel que fa a la seva història. La vila va anar seguint simplement el curs dels esdeveniments i son alguns fets aïllats els que tocaren de prop la població, i que podem detallar gràcies a les anotacions en el Llibre del Consell.

L’any 1701 Sitges va notar l’arribada reial a Barcelona, perquè el 18 de setembre va rebre una notificació del veguer, manant que s’enviessin 30 matalassos, 20 parells de llençols i 16 parells de coixineres “per lo trànsit que sa majestat (Déu lo guarde) ha de fer a la vila de Martorell”. (Consell 20.IX.1701)

Durant el pas de l’armada aliada per davant de Sitges, la vila va prendre precaucions. En el consell es decidí que “com [que] saben molt bé que l’armada enemiga del rei nostre senyor (Déu lo guarde) se troba davant la present vila, es tanquessin tots els portals” acceptat [exceptuat] lo portal del carrer de l’Aigua i un altre portal a la mar, i que als dos portals que quedaran oberts s’hi pòsien guardes”, i que “cada nit vage la ronda” (Consell 20.VIII.1705).

El 1706, que hi hagué l’atac fracassat de Felip V, el Consell decidí “que es traguen los dos canons de bronzo de la vila d’allí on són i se transporten per dit efecte allí on més convingue” (Consell 13.III.1706)

Ja el 1713, amb l’arribada dels felipistes a Sitges, el 9 de juliol, es volgué recuperar “los canons de bronzo que foren aportats en Tarragona”. Dos ja havien estat fosos, però el governador de Tarragona va prometre tornar el gros, “sols [que] la vila li enviàs... una barca a Tarragona per lo seu transport de família i alhages a Barcelona” (Consell 9.VII.1713).
Tanmateix, l’incident més greu que posà en perill la vila fou el mes de juny de 1714. Una de les partides armades, comandades pel marqués de Poal, es va apoderar de Vilafranca i Vilanova, i els borbònics van enviar, per reconquerir-les, 200 soldats d’infanteria i 500 a cavall. Aquests soldats van passar per Sitges i van seguir cap a Vilanova, però el marquès de Poal els va fer fugir cap a Cubelles. L’endemà d’aquesta victòria, amb el camp lliure, Poal es va dirigir a Sitges. Va ocupar fàcilment la vila baixa i després va assetjar l’alta. Fins i tot va conquerir dues de les torres de la muralla medieval. Els borbònics resistiren, insistint en l’atac, a punt de rendir-se quan van rebre una columna castellana de 2.000 homes. Poal va haver d’abandonar el setge. Com a càstig per aquests fets, els borbònics van agafar diferents persones importants de Vilanova i de Sitges, imposant-los una multa de 3.515 dobles, sota pena, si no pagaven en vuit dies, de fer penjar els presoners i passar les dues viles a sang i foc. Tampoc no faltaren altres abusos dels invasors. Així, el llibre d’actes explica que “dies atràs la vila hagué de pagar a un tinent coronel, per l’amenaça de crema, saqueig i deshonra, set-centes quaranta-sis lliures i catorze sous, los quals hagueren de pagar diferents particulars de la vila”.


Bibliografia


Carbonell i Gener, Josep. Afanys i desencís de cosa pública : la vida municipal, segons les memòries de Lluís Soler i Sagarra. Sitges, Grup d’Estudis Sitgetans, 1997 (Estudis Sitgetans ; 24).

Història de Sitges. III Edat Moderna. Sitges, Ajuntament de Sitges, 2009 (Fragments d’Història ; 9), pàg. 59-83

Manel. Anecdotari. Dades i fets a L’Eco de Sitges, 8.12.2001, pàg. 23
Muntaner i Pascual, Ignasi Maria. Sitges en la Guerra de Successió a L’Eco de Sitges, 16.IX.2000, pàg. 24-25
Sierra Farreras, Roland. Sitges dia a dia des de 1306 a 1999 : recull d’efemèrides sitgetanes. Sitges : Grup d'Estudis Sitgetans, 2000. Quaderns (Grup d'Estudis Sitgetans) ; 34