divendres, 28 de març de 2014

LES CREUS DE TERME


La Creu de Ribes a principis de segle XX


Una persona a qui agrada caminar, fer un volt o un passeig, pot trobar, al llarg de la seva caminada, alguna creu de terme, situada a l'entrada d'alguna població o com a límit d'un terme municipal. N’hi poden haver tantes com camins tingui la població i acostumen a estar decorades amb escuts heràldics o, mes habitualment amb un sant crist esculpit a la creu, com és el cas de la creu de Ribes, en que la imatge està en part mutilada.
No s'ha de confondre aquestes creus amb les que es troben en moltes poblacions de Catalunya, situades a distàncies mes o menys iguals, de manera similar a les capelles que marcaven el recorregut de l'antic camí Fondo que portava al santuari del Vinyet, que estaven situades damunt dels rústics murs de pedra que hi havia a banda i banda del camí.
Les creus de terme tenen un basament i un fust generalment de pedra, coronats per la creu que to ser també pedra o bé de ferro. A més de la seva funcionalitat geogràfica, és a dir, la de marcar els límits de poblacions o termes, les creus de terme tenien també un valor simbòlic de protecció vinculat al món agrari, l’origen del qual es remunta a l’antiguitat ; Terminus, que en llatí significa límit, era el deu romà que protegia les línies divisòries dels camps i se’ls representava mitjançant una pedra o una estaca, símbol de l’estabilitat de les fites usades en la democràcia. Amb l'arribada del cristianisme, les creus de terme eren indrets des d'on es beneïa el terme, i particularment els camps i les futures collites.
Vegem un breu resum d'algunes de les creus documentades en el nostre terme municipal:

LA CREUETA
Antiga creu de terme de la vila, avui desapareguda. Estava situada entre el que avui seria la gasolinera i el restaurant Montgavina, on hi ha el revolt anomenat del barranc de la Creueta. Era una creu que indicava on s’acabava l'antic el terme de Sitges.

LA CREU DE PINS VENS
Era coneguda també com la creu de Maig, S'en tenen molt poques referències, però se sap que durant l'edat mitjana estava cap a les terres de Sant Quintí, en un lloc elevat. S'hi pujava en processó el dia 3 de maig de cada any, festa de la Invenció de la Santa Creu, i es beneïen els camps.

LA CREU DE SANT JOSEP
Estava emplaçada a prop de l’Estanyol, davant del mar i a prop del Cellerot, en el límit amb el terme de Miralpeix, prop del que és avui el carrer de Salvador Casacuberta. El 1450, era propietat de la vila de Sitges, gràcies a la Pia Almoina. El 1917, la propietat era de la Parròquia de Ribes. Fins a mitjans del segle XIX, en la diada de Sant Josep, s’anava en processó a l’Estanyol, a la creu, i des d'allà es beneïa el terme. Avui ha desaparegut.


LA CREU DELS GRILLS
Assentada a prop del mar, al cap de Grills, que és el cantó oest de la desembocadura de la riera de Ribes. Pràcticament no se’n sap res, només que el dia de sant Josep s'hi anava a fer benediccions.

LA CREU DE RIBES
És una de les més antigues de Sitges. S'aixeca a l'esquerra de la carretera que va de Sitges a Ribes i segueix fins a Vilafranca i Igualada. És al cim, a la banda de mar, del petit coll que comunica Sitges amb la plana de Sant Pere de Ribes. Data del segle XII o XIII i és d’estil gòtic.
Sembla que en els seus principis, fou una creu de terme d'una finca particular i que posteriorment, quan van delimitar-se els termes municipals de Sitges i Sant Pere de Ribes, es va modificar el seu emplaçament erigint-la al lloc que actualment ocupa. La creu, el capitell i el fust són de pedra de Girona. En la cara de la creu que mira a la carretera hi ha la Verge amb l'infant Jesús, a l'altra cara hi ha el santcrist. Fou destruïda l’any 1936. Acabada la Guerra Civil, fou erigida novament gràcies a haver-se pogut recuperar els trossos trencats de la creu i a l'interior es va posar una tija de ferro per a reforçar-la.
L’any 2005 la Creu de Ribes va ser objecte d’una neteja i restauració. S’hagué de desmuntar i treure el ferro interior de sustentació, ja que estava força malmès i danyava la pedra.

LA CREU DE SANT ISIDRE
És una creu molt recent. L'any 1954 un grup de joves en va posar la primera pedra i ja a l'any següent, el 1955, es va inaugurar, organitzant un gran aplec per celebrar l'esdeveniment.
Està situada al Puig d’en Boronet, molt a prop del Puig de Sant Isidre, que és el que és una mica més baix, a la banda de mar, on estava emplaçada l’antiga creu de Sant Isidre, que va desaparèixer a finals del segle XIX. Antigament, en la diada del sant s'hi anava en processó per a fer la benedicció del terme i dels conreus.


LA CREU DE SANT GREGORI O CREU DELS ESCARABATS
Situada a la carretera de les costes, prop de les Cases Noves, és una de les poques creus que encara perduren. El seu nom doble es deu a haver estat erigida en honor a Sant Gregori, i també perquè es va aixecar entre els segles XVII i XVIII en una ocasó en què les vinyes de Sitges estaven amenaçades per una plaga d'una mena d’escarabató i, amb la invocació de Sant Gregori, la plaga va desaparèixer. L'any 1868, durant la revolució carlina, la creu va ser destruïda i la varen transportar al corral d’en Falç, que era on avui hi ha la urbanització Llevantina. El 1910 fou portada al puig de les Forques, als terrenys de Jaume Espasa, fins que al cap d’uns anys es trencà. L’any 1929 en feren una de nova, a l'emplaçament actual, i si bé l’any 1936 va ser destruïda, als anys quaranta la tornaren a arranjar, deixant-la tal i com la podem veure avui en dia. Fins ben entrat el segle XX, cada 15 de maig, festivitat de Sant Isidre, patró dels pagesos, des de la creu dels Escarabats es beneïa el terme municipal. De bon matí es feia una processó que anava des de la parròquia fins on era la creu. Obrien el siguici la imatge del Sant Crist, el rector i les autoritats municipals, darrere les quals es col·locaven els pagesos i hortolans de la vila.

LA CREU DEL CAP DE LA VILA O DEL CARRER MAJOR
Situada a l’extrem nord del carrer Major, a prop del Cap de la Vila, d’aquesta creu no se’n sap gran cosa. Va ser traslladada a finals del segle XVIII.

LA CREU DEL POU VEDRE
Estava enclavada en les terres dites del Pou Vedre, on el carrer Espalter arriba a la plaça d'aquest nom, al costat de la porta per on s'entrava a la vila venint de ponent. Aquesta creu l'any 1839 marcava el límit de la població en aquell sector.

LA CREU DE LES TÀPIES
La Creu de les Tàpies a principis de segle XX
Situada entre la cruïlla dels carrers de les Ànimes amb el de sant Isidre, consta almenys des de principi del segle XVIII. La creu té el nom de les Tàpies perquè així s'anomenava el barri que hi ha al costat, el de banda i banda del carrer Jesús, quan tot aquest carrer eren horts tancats dins de la seva tàpia corresponent. Quan l'any 1879 es va fer la carretera i el 1881 el tren, a dalt de tot del carrer d'En Llopart, al costat del lloc dit les Cadenes i després les Barreres, on la carretera creuava la via del tren, va quedar un espai triangular que va semblar adequat per a col·locar-hi la creu de les Tàpies.


BIBLIOGRAFIA
Ferrando Roig, J. La Virgen del Vinyet : Sitges. Barcelona : [Montaner y Simon], 1941
Muntaner, Ignasi Maria. Els noms de lloc del terme de Sitges i de les terres veïnes. Sitges : Grup d’Estudis Sitgetans, 1986
Muntaner, Ignasi Maria. La Creu de les Tàpies. L'Eco de Sitges, 25.V.1996
Notari. Creu de Sant Isidre 1980. El Eco de Sitges, 25.X.1980
Soler i Catró, Josep. La Creu dels escarabats. El Eco de Sitges, 19.V.1929
Soler i Cartró, Josep. Les Creus de terme. El Eco de Sitges, 20.V.1934
Tutusaus, Joan. Una creu d'esforços. La Xermada, núm. 12, p. 35-36