dilluns, 16 de desembre de 2013

DE LES ERMITES DE SITGES

Imatge insòlita de la Immaculada Concepció situada al capdamunt del campanar. Fotografia: Josep Maria Alegre


Si ens endinsem en els diferents períodes de la història, trobarem que al llarg dels segles es van construir tota una sèrie d'ermites i santuaris religiosos, dedicats a diferents advocacions.
De quan les festivitats dels sants eren plenament celebrades amb aplecs i diades festives, ens trobem amb un conjunt de temples religiosos que ens evoquen a temps passats i que, no per ser de construcció senzilla, son de menor importància.
Com ja sabem, algunes d'aquestes ermites i esglèsies sitgetanes, en la seva majoria es troben en bon estat i se’n procura la seva bona conservació. En d’altres casos, tot i conservar-se les estructures principals de construcció, en l'actualitat es troben ja en un estat ruïnós, com és el cas, per exemple de la de la capella de Santa Bàrbara, malauradament, en avançat estat ruïnós.
Si fem una ruta imaginària pel temps i fem un passeig per la vila i el seu entorn, i fent un passeig en diferents èpoques, ens trobarem amb un conjunt d'elements patrimonials de caràcter religiós que caldria conservar i preservar. Amb les dades que tenim, la primera construcció de caràcter religiós, fou la primitiva esglèsia parroquial. Vegem doncs quins son aquests edificis.


  1. Església Parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla, on al llarg dels segles la seva fesomia va anar canviat fins arribar a l'actual construcció i afegits. Si la primitiva esglèsia fou romànica, construïda vers el segle X, es construí mes endavant l'esglèsia gòtica, on hi havia unes pintures murals de Ferrer Bassa, vers els segle XIV, i finalment l'actual esglèsia, construïda sobre l'anterior, ja que les exigències de determinats moments van fer enderrocar per construïr-ne una de millor. S'acordà edificar-la el 14 de març de 1664 i les obres de construcció varen durar de 1665 a 1671. Els darrers afegits daten de mitjans segle XIX.
  2. Capella de l'Hospital de Sant Joan, que fins el 1910 restava al que és avui part de Maricel de mar. Hospital que fou fundat vers 1321 per Bernat de Fonollar.
  3. L'Ermita de Sant Sebastià, d'origen antiquíssim, la data de la qual també s'ignora i que en una de les parets de l'antiga capella hi havia la data de 1614. No obstant, si que tenim dades de l'any 1513, ja que se sap que s'hi va posar una nova campana. El 1857 es decideix construir la capella actual, probablement damunt on hi havia l'antiga, i quatre anys mes tard, el 1861 es beneeix amb una solemne celebració.
  4. Sense abandonar el centre de la vila, ens aturem a l'edifici conegut com el Patronat, on es trobava la Capella de la Verge de la Caritat del Cobre, advocació donada a l’antiga capella de les concepcionistes el 1919 desprès d’haver-la rescatat de la seva utilització com a fàbrica de calçat i unir-la al Patronat.
  5. Anant pel camí Fondo, ens trobem davant per davant amb El Santuari de Nostra Senyora del Vinyet. Tot ignorar-se la data de la seva fundació, el seu origen es perd en el temps, així com també el seu aplec, ben popular i arrelat, celebrant-se cada 5 d'agost, tot i que antigament tenia lloc el 8 de setembre, dia de les Mares de Deu trobades.
  6. Anant al bell mig de Miralpeix, i seguint els antics camins de pedra, ens trobem amb L’Ermita de la Mare de Déu de Gràcia. El document més antic data de 1611. Pel dia de Sant Marc s'hi feien aplecs i en fou destruïda el seu interior el 1936. Tot i que es conserva la teulada, l'ermita resta buida i fa relativament poc s'hi va col·locar una porta de ferro per evitar-ne l’accés. Ben a prop d'aquesta ermita també sabem de l'existència de
  7. L’Ermita de Sant Onofre. i que constava des de 1414. Baixant un xic, a tocar de la costa, hi havia entre la riera de Ribes i el camp de Golf,
  8. La Capella de Santa Margarida, avui desapareguda i que probablement era anterior al segle XVI, a finals del XIX ja estava enrunada. I a partir de les seves restes, es féu al mateix lloc la caseta d'estris del camp de golf.
  9. Anant cap a la Creu de Ribes, ens topem amb L’Ermita de Santa Bàrbara. Enclavada a l'antiga Quadra dels Gassons, existia almenys des de 1376. L'actual capella va ser refeta i beneïda el 4 de desembre de 1858, diada del seu aplec i diada de la Santa, on tenia lloc la missa matinal, ofici i a la tarda novena i cant de goig. Actualment, amb la porta d'entrada tapiada, encara s'hi podien veure algunes sanefes i pintura originals a les parets laterals.
  10. Ja al barri del Poble Sec ens trobem amb L’Esglèsia de Sant Joan, de construcció moderna, beneïda el 1991 i la Capella de l'Hospital de Sant Joan, acabat de construït el 1915, tres anys desprès de la inauguració de l'Hospital. En direcció al Massís del Garraf, ja que al bell mig d'aquest, es troba
  11. L’Esglèsia de Campdàsens. Antigament, amb el seu castell i capella, dominava en el segle XIV aquella contrada. L'actual església es va construir el 1853 i s'encarregà de la seva execució el sitgetà Rnt. Manuel Sans. Een els anys posteriors ha anat tenint restauracions i obres de millora. Baixant cap a Vallcarca, poc desprès de la Guerra Civil, es va construir
  12. L’Esglèsia de Vallcarca. La seva benedicció va tenir lloc el 1941 però malauradament, aquesta va ser enderrocada cap als anys vuitanta del segle XX. Hem baixat a Vallcarca però ara ens toca pujar a un dels llocs més emblemàtics com és
  13. L’Ermita de la Santíssima Trinitat. La data més antiga que es remunta a 1375, i en els anys posteriors, a meitat del segle XVIII l’ermita va ser reconstruïda. D'aleshores ençà el seu aspecte extern ha anat evolucionant.

BIBLIOGRAFIA

J.S.C. Els Temples de Sitges. El Eco de Sitges, 12.1.1930
MONGAY, Valentí. Els aplecs de Sitges. Notes per a l'estudi de la religiositat popular a Sitges a La Xermada, núm. 11, p. 3-12
MUNTANER I PASCUAL, Ignasi Ma. Els noms de lloc del terme de Sitges i de les terres veïnes. Sitges, Grup d'Estudis Sitgetans, 1986
[Casanova i Giner, Mn. Santiago]. Ermita de la Trinitat. Sitges. [s.n.], [s.l.], 1992
Roig i Raventós, Emerencià. Sitges dels nostres avis. Catalonia, 1934
Soler i Cartró, Josep. Costums perduts. Quaderns de Sitges, Ajuntament de Sitges, 1995
Soler i Cartró, Josep. Geografia i Guia de la Vila de Sitges, Grup d'Estudis Sitgetans, 1980

2 comentaris:

Josep Maria Alegre ha dit...

De l'ermita de Sant Onofre te'n podria dir algunes coses. Podria ser que encara es podès localitzar. Ja en parlarem...

Francesc Parra Mestres ha dit...

Doncs si… valdria molt la pena perquè poca cosa hi ha publicada d'aquesta ermita.