divendres, 14 de desembre de 2012

VARIACIONS SOBRE L'ESTIUEIG

En aquest article escrit a finals de la dècada de 1920 i publicat a Mirador, núm. 31 (29 d'agost de 1929). L'autor somriu davant del tòpic de la blancor d'un Sitges on està a punt d'acabar-se la ciutat-jardí de Terramar i on hi ha un Pavelló de Mar en plena ebullició. Firma l'article Josep Mª Planes (1907-1936) que el 24 d'agost de 1936 va ser assassinat per la FAI a la qual havia criticat per la seva connexió amb el pistolerisme i la delinqüència comuna.

SITGES -TERRAMAR

Per començar, es pot dir que Sitges és una magnífica platja d’hivern on la gent hi va a passar l'estiu. Està clar que la gràcia, la bellesa i la simpatia de la població son prou per atraure el foraster en l’època que sigui, fent oblidar amablement les molèsties d'ordre més o menys climatèric. Però, no ens enganyem. La calor que fa a Sitges en aquests temps de juliol i agost passa un bon tros de la mida, per moltes que siguin les reserves de coratge que aportin a les seves vacances la soferta classe dels estiuejants. (...) Sitges, com a motiu artístic, ha estat molt castigada per la literatura. Qui més qui menys, un dia o altre tothom s’ha atrevit a escriure alguna cosa sobre la “blanca Subur”, la seva “blancor immaculada”, etc., etc. Es pot dir que Sitges ha estat objecte d’una literatura a base de calç i de blanc d’Espanya. I és que, mireu-vos-ho com vulgueu, no hi ha pas manera de resistir-se a aquesta suggestió. Per la nostra part, aportarem un modest granet de sorra al festival de blaca literatura, diren que Sitges sempre sembla que acaba de fer la primera comunió. I encara més: que mirada des d’un aeroplà, deu fer l’efecte d’un gran llençol posat a assecar a la vora del mar. (...)

El Pavelló de Mar constitueix, ara per ara, una mena de sala d'espera en la qual la colònia sitgetana mata l'estona fins que les meravelles urbanes que hom projecta a Terramar s'hagin realitzat totalment. El Pavelló de Mar és una construcció de fusta, d'estil colonial. Les palmeres que hi ha davant de l'entrada li acaben de donar un aire perfecte de bungalow. Sembla que allà dintre hauria d'haver-hi unes grans reunions de caçadors de tigres... Sí, sí : ja us acontentareu amb uns quants estiuejants que juguen al bridge o al paso.

El Pavelló de Mar va conèixer una època extremadament brillant, llavors el joc era permès. S'hi jugava molt i fort. Cap a la matinada, hom podia veure l'espectacle frapant alliçonador dels crupiers, que sortien carregadíssims, amb uns saquets plens de moneda, cap a agafar el primer tren de Barcelona. En aquells temps, Sitges va travessar una mena d'embriaguesa de luxe i de vanitat. En una festa donada en una torre, hom va donar el gran pinyol del refinament en regalar una polsera de brillants a cada una de les senyoretes assistents. Ara, les coses han variat qui-sap-lo i, en general, es respira una gran moderació Al Pavelló de Mar, la beguda més apreciada, ara per ara, és el Coca Kola. Aquest simple detall explica moltes coses. Els habituals al Pavelló guarden tots un record ple de simpatia pel senyor Manuel Sabater Buxons, el seu antic president. El senyor Sabater era notable, sobre tot, per la gràcia particularíssima amb que ballava el primer vals dels casats, el dia de la festa major. Els estitiejants de Sitges es divideixen, de fet, en dos grans grups. Els que viuen a les torres, cap a la banda de Terramar, i els que viuen en cases de l'interior de la població. (....)
La gent de Sitges, per a divertir-se, no s'ha de lliurar a aquests excessos de pompa i de mitología. Hom es distreu d'una manera molt més sana i més correcta. Escollim, a l'atzar, un numero del programa oficial de la Festa Major, que s'ha celebrat aquest dies amb un exit extraordinari. Per exemple: "Al terminar tan espléndidos cultos se des arrollará una hermosa nota de color y animación al entrar en las Casas Consistoriales la Corporación municipal, espectáculo popular que se completará con el Llevant de taula".

Josep Mª Planes