EL TEATRE DEL 1900 (I)

De totes les manifestacions artístiques, el teatre, el podem definir com un art efímer per naturalesa. Després d'una representació escènica, el que en queda és ben poca cosa, tan sols el record del moment. Actualment podem comptar amb suports documentals on es poden captar les imatges i el so on recollir el material suficient per al seu estudi actual, però quan es tracta de fer un seguiment del que van ésser els esdeveniments escènics de fa mes de cent anys, ens topem amb una gran dificultat a l'hora de fer-ne una valoració.

Amb tot sabem que a Sitges es feia teatre molt abans de l'existència del Prado i del Retiro. Que al Teatre Vell del carrer de Sant Gaudenci ja se'n feia, això si, durant poc més de vint anys, ja que amb la creació de les entitats esmentades, i dels seus espais escènics corresponents, tant els la palla com els del gra ja tenien lloc on fer representacions.

Per a la investigació de la qüestió teatral a Sitges comptem amb unes eines molt valuoses: La premsa escrita com la del Baluard, La Voz i El Eco, entre altres, ja que setmana rera setmana, en les seves cròniques locals hi llegim quines peces, drames o comèdies, serien representades per les companyies del moment. En aquestes programacions teatrals, “L'Artística” o “Lo Rebrot” de la Societat Prado Suburense, o be “El Renaixement” o la “Companyia Retirista”, del Retiro, cada setmana, cada diumenge i dia festiu, -quan era temporada- sobretot entre finals del segle XIX i mitjans del XX es representaven les peces teatrals, les més significatives i representades del moment, on el que es pretenia era entretenir el públic.

Les companyies d’aficionats

El fet de disposar d'un teatre dins les societats, van facilitar molt les coses a l’hora de trobar-se per fer les funcions i assaigs,  ja que habitualment, els membres de les companyies de teatre eren familiars o amics, amb afinitats culturals i polítiques properes a l’entitat.

La facilitat que tenien per representar obres cada setmana, era, en part perquè no calia que s’aprenguessin els papers de memòria, ja que com és sabut, es comptava amb el suport durant la funció de la figura de l’apuntador, que llegia i resseguia tota l’obra, donant el peu als actors.

Una de les coses a destacar fou la gran producció de teatre a nivell local, que va fer que molts aficionats de Sitges a la literatura i escriptura, fossin autors de diferents peces teatrals, drames, comèdies,  gatades, humorades, etc. Molts d’ells, amb lligams a la nostra vila,  escrigueren diverses peces teatrals, algunes d’elles obtenint prou èxit com per representar-se sovint i publicar-se.

No són poques les estrenes d’autors sitgetans ; unes, escrites amb més gràcia que d'altres, però amb la mateixa intenció de fer passar una bona estona al públic.

Molts d’aquests textos resten desapareguts i tan sols ens podem basar en les crítiques de l'època on a vegades se'n fa una descripció detallada però insuficient per fer-nos una idea i comptades les obres recuperades, quedant algun llibret publicat o fins i tot algun manuscrit original a la Biblioteca de Catalunya i a la Biblioteca de l’Institut del Teatre. 

[Continuarà...]