dimecres, 4 d’abril de 2012

SOBRE L'ESGLÉSIA PARROQUIAL


ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT BARTOMEU I SANTA TECLA
Extret de L'Eco de Sitges, 2 de març de 1924. BPSR-CL

Desprès de comentar en alguns posts algunes de les ermites de la nostra vila, ara toca fer un breu sobre la nostra parròquia a partir d'algunes anotacions existents. A grans trets, aquestes son les dades més rellevants, extretes dels manuals d'història local : 

La Parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla, està situada a l’indret més escaient de la vila: la placeta del Baluard. Podem donar com existent la esglèsia parroquial de Sitges en el segle X, i dedicada sota l’advocació de Santa Tecla, també patrona de Tarragona, la qual cosa hom la relaciona a l’estar Sitges sota l’arxiprestat d’aquesta ciutat, cas d’èsser la mateixa que en parlen els escrits del segle XIV. Sembla que abans d’enderrocar-se la que existia el 1665, deuria haver-se construït una altra, en temps de la reconquesta, doncs l’augment extraordinari del veinat el 1363, el parlar-se dels altars dedicats a Sant Llorenç, a Sant Macari i a la Mare de Déu del Roser, dels que no es feia esment abans, la construcció del nou retaule de Sant Bartomeu i Santa Tecla del segle XV, i el tractar-se aleshores d’un temple que quan menys tindria sis-cents anys, son raons algunes d’elles de prou pes per a inclinar-nos a pensar que l’enderrocat en aquell any no era el primitiu.

ESGLÉSIA GÓTICA
En aquesta església, temps del cavaller Bernat de Fonollar, hi havia unes pintures mural de Ferrer Bassa, pintor del S. XIV que obtingué un gran renom a tot Catalunya. També hi havia dos altars, dedicats l’un a Sant Pere Màrtir i l’altre a Sant Miquel – per a la conservació dels quals Fonollar va ordenar en el seu testament unes deixes de diners- i quatre altars més dedicats a Sant Vicenç, Sant Macari, Sant Llorenç i la Mare de Déu del Roser, que completaven el conjunt devocional dels nostres avantpassats.
L’advocació mariana també ens ve d’antic, ja que a part del culte a la Mare de Déu del Vinyet, el 1433 ja s’establí la confraria de la Concepció.
Pel que fa al titular de la Parròquia, Santa Tecla, al final del s. XV s’uní Sant Bartomeu, encara que no se sap per a quina raó, i així el 1499 apareixen els dos sants al mateix retaule.
Si bé el 1648 es parlà d’engrandir aquesta parròquia, les guerres, l’estat financer de l’Universitat de Sitges (Ajuntament) van fer desisitir de portar-ho a terme, encara que poc després, s’acordà finalment d’engrandir l’edifici o construir-ne un de nou.

ESGLÉSIA ACTUAL
Segons notes de les despeses parroquials de 1595, s’abonà l’almoina al rector de Ribes per haver predicat el 24 d’agost l’ofici de Sant Bartomeu, la qual cosa vol dir que, en aquella època, el patró de Sitges era Sant Bartomeu i ja es celebrava Festa Major.
L’actual església es va construïr en el segle XVII sobre l’anterior més petita, que les exigències de determinats moments van fer enderrocar per construïr-ne una de millor. S’acordà edificar-la el 14 de març de 1664, ja que el temple era massa petit per a la munió de gent que s’hi reunia en les grans diades i les queixes del veinat anaven en augment.

Les obres de construcció van durar de 1665 a 1671, senyalant-ne el 24 d’agost per la nova benedicció, però no tingué lloc fins el 19 de juliol de l’any següent. No va ser però fin el 1684 que es va acabar definitivament, costant en total 52.000 lliures catalanes.
És un edifici barroc de tres naus, la central més alta, amb capelles laterals i tribunes superiors. L’absis és de planta poligonal i té un cor als peus. La coberta descansa sobre arcs de mig punt. L’entrada de la façana era senzilla, sense el cancell que té actualment. A la dreta de la façana s’alça el campanar, de planta vuitavada i formada per tres cossos superposats. A l’esquerra s’alça la torre del comunidor de planta quadrada, la qual data del 1674 i el 1868 s’hi van col·locar les campanes i el rellotge de la vila, després d’enderrocar-se la torre de les hores del carrer Major. L’any 1774 es formalitzà l’engrandiment del temple, quin projecte d’obres existeix als arxius del Bisbat i de la nostra Parròquia, amb pressupost de 17.800 lliures.
Sota el cor hi ha dos sepulcres gótics del segle XIV, que contenen les restes de Bernat de Fonollar i de Galceran de Ribes i de Galceran de Pacs, procedents de l’antic temple gòtic.
El 1815 s’acabà de construir un nou altar major el qual costà 1.500 lliures catalanes. El 1844 fou restaurat i daurat i va ser destruït i cremat el 1936. Es va construir una nova capella del Santíssim, adossada al costat dret del temple i beneïda el 19 de març de 1856.
Algunes altres obres que posteriorment s’han anat realitzant i que cal esmentar és el fet de la inauguració de la il·luminació elèctrica. Això passava el 19 de març de 1916. Entre els anys 1941 i 1942 s’amplià el presbiteri amb un absis i es van fer altres reformes. El 1952 es va fer un baldaquí sobre l’altar major i el 1960 es van posar aranyes a tot el llarg de la nau. El 1966 el baldaquí va ser desmuntat i l’altar major es va girar de cara la nau.
Actualment, al portal de Santa Caterina trobem una pintura d’Arcadi Mas i Fondevila. Aquest portal té el nom traslladat d’un altre portal, ja desaparegut, que era a la façana de migjorn de l’antiga parròquia.
L'edificació de la banda de mar va ser afegit el 1854. En fer-se aquesta ampliació, que comprèn la capella del Santíssim i la Mare de Déu de Montserrat, va quedar tapada una de les portes de l’esglèsia, que en l’edifici del segle XVII era lateral, però que potser en l’esglèsia primitiva era la principal.