dimarts, 6 de març de 2012

ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE GRÀCIA

Ermita de la Mare de Déu de Gràcia

Miralpeix, zona de gran interès ecològic i cultural, té al capdamunt l´ermita de la Mare de Déu de Gràcia. Edificada de cara a ponent, està formada per un senzill àbsis. Al seu interior, antigament s'hi venerava la imatge de la Mare de Déu de Gràcia a la que hi tenien devoció els habitants de la contrada, tant sitgetans com ribetans.

A Miralpeix hi havia dues capelles: la de Santa Margarida i la de la Mare de Déu de Gràcia. Cinc vegades a l’any s’hi celebraven aplecs. Els que atreien més gent eren els de Sant Joan i Santa Margarida. També s’acostumava a celebrar missa el dia de Sant Marc Evangelista (25 d’abril), el qual era invocat pels pagesos per tal que els salvés les collites. També s’hi feien moltes excursions degut a la seves extraordinàries vistes.
Aquests aplecs suposaven un enllaç directe entre Miralpeix i el gran nombre de ribetans que hi anaven. Però aquestes festes van anar decandint-se en el segle XIX. La capella de Santa Margarida fins i tot es va enrunar.
La seva existència consta documentalment des del s. XIV, però amb tota probabilitat, degué patir modificacions ja que l’arquitectura i estil actuals no correspon a l’època. Se sap que pel 1662 mentre el vicari de Ribes hi celebrava una missa “se movió una gran tempestad y entró un rayo en la capilla resultando seis muertos”.
El 15 de setembre de 1858 els passatgers i tripulants supervivents del tràgic tràngol sofert pel vapor “indio” el 23 d’agost hi van celebrar un “oficio con orquesta” en agraïment del feliç desenllaç amb el que es van veure beneficiats. Molt a prop de l’ermita existeix una mena de pou o boca de cova envoltada de pedres; en ell es deia, va ser trobada la imatge que es venerava dins l’ermita. Abans que aquesta ermita fos destruïda parcialment, en el seu interior es trobava l’altar com un enreixat de fusta ple de flors amb la imatge al centre. Aquest altar es trobava entre l’àbsis i la nau, de manera que l’àbsis venia a ser la sagristía. Per altra banda, dins la capella podíem trobar ex-vots: caps i cames de cera, tauletes pintades, entre altres.

La Mare de Déu de Gràcia era invocada per les esposes de navegants i comerciants d’ultramar quan no rebien les notícies desitjades, per la gent de mar, mariners, pescadors, en temps de tempestes, si es trobaven en perill de naufragi i pels que, tenint familiars en viatge a Amèrica, esperaven notícies inmediates.

El 1936 es va destruir el seu interior, cremant-ne tot el que hi havia, en la pletita placeta davant la porta, on molt de temps després encara es veia a les pedres la marca del foc.
Darrerament, amb els anys s’hi han fet actuacions puntuals, com ara neteja de l’interior, reparació del potell que hi ha al marge que sosté la placeta de davant l’ermita, entra altres, tot i que encara hi manca una bona restauració pel que fa a la seva estructura i interior.


Bibliografia:
Amunt! Boletin de la “Agrupació Muntanyenca” de Sitges, 1 de mayo de 1955, núm. 24
Soler i Cartró, Josep. Geografia i guia de la vila de Sitges i son terme municipal. Grup d’Estudis Sitgetans, 1980. Estudis sitgetans, 5. pàg. 35
Miret i Mestre, Xavier. La Quadra de Miralpeix. Notes sobre la formació del terme municipal de Sitges. Grup d’Estudis Sitgetans (Quaderns 13), 1983
Vigia de Miralpeix, El (Santiago Casanova i Giner). Records de la Mare de Déu de Gràcia (1930-1934) dins La Xermada, núm. 27, pàg. 26-29.