dilluns, 27 de febrer de 2012

ERMITA DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT


L’origen d’aquesta ermita s’ignora. L’historiador Llopis i Bofill ens diu: “Aquesta ermita és molt antiga, tota vegada que en un document del any 1375 (AHS) consta que ja hi havia ermitans, y l’haverse trobat en aquells indrets una creu ab la imatge de la Trinitat fou la causa que se la erigís aquesta ermita”.


L’opinió és que l’origen caldria buscar-lo en algun ermità que hauria escollit aquell lloc desert i feréstec per dedicar-se a la vida solitària de pregaria i penitència. Que aquest lloc era desert i molt aspre ens ho confirma la descripció que de les costes del Garraf ens fa l’humanista Pere Màrtir d’Angleria l’any 1519, en una carta dirigida al gran canceller Mercurino de Gatinara i a Lluis Marliano, bisbe de Tuy, del consell de Carles V.


Llopis diu encara que la causa de l’ermita fou el trobament d’una creu i d’una imatge de la Trinitat. Hom creu que fou la vida eremítica que portà aquí la creu i la imatge. En aquell segle (XIV) la devoció a aquest misteri s’incrementà quan Joan XXII, l’any 1334 va decretar la celebració de la festa de la Santíssima Trinitat, el primer diumenge després de la Pentecosta, per a totes les esglésies de la cristiandat. Antigament es tocava “a mal temps” a fi d’avisar els pagesos del perill de tempesta i per tal d’invitar a l’oració demanant la protecció a Déu.


Aquesta ermita és un edifici senzill, sense categoria artística ni arquitectònica, que en el decurs dels segles ha sofert reparacions, afegits i millores que emmascaren la forma que devia tenir en els seus inicis i fins i tot el seu primer emplaçament.


Soler i Tasis escriu: “La primitiva Capella sembla que havia estat situada en el avui corredor, que hi ha pasada la entrada de la casa de l’ermità, el qual, moltíssims anys enrera, es dividí en dos departaments conduint l’un al Coro de l’actual Capella i l’altre serveix de rebost. En aquest quarto s’hi observa, al front, els senyals indubtables de haver-hi permanescut, encastat a la paret, un retaule que bé podria ser el que existeix a la capella. Aquesta raó, l’haver-se gratat, amb motiu d’unes obres de reparació, les parets dels encastes, trobant-s’hi algun troç malmés del fresc relacionat amb el dibuix del referit retaule, junt amb l’evident prova del petit campanar que existeix al desobre, posa ben clar que era la primera capella i dit retaule l’altar”.


Es pot afirmar que durant els segles XVII i XVIII l’ermita prestà senyalats serveis als habitants de Sitges, avisant el perill, sobretot als que es dedicaven a la marineria, de les naus pirates que aterraven les costes.


Antigament la devoció dels sitgetans a la Santíssima Trinitat era tan arrelada que citarem com a exemple a Elisabeth Robert, la qual fundà a la Parròquia de Sitges el dia 7 de maig de 1657, cinquanta misses cantades a la Ssma. Trinitat, misses que degueren celebrar-se els dilluns en sufragi a la memòria del seu espòs. En un document datat el 24 d’abril de 1702, relacionat amb les obligacions de la “clerecía”, s’exposa que en aquells temps era costum anar en processó el dia de Sant Isidre, a la creu que a la muntanya del mateix nom s’alçava. Des d’allí es beneïa el terme i encaminant-se a la Trinitat, es celebrava un solemne ofici. En aquest acte hi assistia tot el poble en massa amb l’ajuntament al capdavant. Sempre els ermitans han viscut a la casa del costat, cuidant els terrenys propietat de la capella, donant albergs als peregrins i tocant les campanes en dia de tempesta. Aquest costum era molt antic, doncs el dia 22 de setembre de 1746 el jove Joan Rovira de 22 anys moria fulminat per un llamp, mentre tocava la campana de l’ermita.


L'Ermita abans de la reforma amb la característica façana de pedra rústega (1909-1910)

INTERIOR DE LA CAPELLA ABANS DE LA DESTRUCCIÓ DE 1936


A l’altar major hi havia un retaule provinent del temple parroquial, segons es deia. La data 1666 que hi figurava ho confirmava, ja que era el mateix any en que es començaren les obres de l’actual església de Sitges. Al presbiteri es venerava una imatge de l’Ecce Homo que l’any 1927 havia estat traslladada a una fornícula vora la porta. També al presbiteri, on es feren importants reformes entre els anys 1927 i 1929, l’artista Agustí Ferrer Pino féu una decoració mural.


Entre arc i arc, també a mà esquerra, un altar presentava a la pietat dels fidels una imatge del Sant Crist. Penjats a les parets, es veien molts ex-vots, oferts pels devots. A l’espadanya, una campana beneïda el 1805 convocava els fidels a les diferents celebracions religioses.


ESTAT ACTUAL


L’ermita, té una façana molt original en forma de porxada ideada per l’administrador Manel Bertran, anomenat popularment “Xana” i realitzada amb pedra “corcada” del país. Dins de la porxada hi ha la font del Remei i una fornícula amb una imatge d’aquesta devoció mariana.


El campanaret d’espadanya té dos finestrals amb dues campanes. Un cop dins de l’oratori, veiem al fons del presbiteri tres fornícules, la central amb una imatge de la Santíssima Trinitat, obra en terracota de Manuel Muns, la del costat de muntanya hostatja la imatge de Nostra Senyora de Fàtima i la del costat de mar, la imatge de Sant Isidre.


Tot entrant, a mà esquerra, es venera la imatge de l’Ecce Homo, coneguda popularment pel “Sant Crist del Mal de cap”. Aquest nom li ve pel fet que hom l’invoca contra aquesta doléncia, i a més de la pregària, els fidels s’emporten una agulla de cap de les que hi ha en un coixinet i en deixen una altra. Com abans, en aquest pany de paret de l’esquerra, entre arc i arc, es venera la imatge del Sant Crist. Aquesta imatge, pràcticament arraconada fou recuperada per les administradores de la Trinitat. A la paret del davant, es venera una talla del Sagrat Cor de Jesús, de la mateixa procedència. Entrant a mà dreta, hi ha l’escala de cargol que condueix al cor, situat damunt de la porxada ja esmentada.


L'Ermita de la Trinitat en una imatge de principis de segle XX
L’aplec se celebra en la festivitat titular, el diumenge de la Santíssima Trinitat. Festa movible que és el diumenge que fa nou després de la Pasqua, comptant el dia de Pasqua com a primer. Tal dia es celebren tres misses: a les 8, l’ofici a les 11 i una a la tarda després del res del rosari i del Trisagi de la Santíssima Trinitat. Ballada de Sardanes amb cobla, traca, i en determinats anys, actuacions folklòriques (gegants, moixiganga, falcons, gralles, entre altres). També se celebra la Via Crucis i missa de Quaresma, per la muntanya, a la tarda d’un dels diumenges d’aquest temps litúrgic. 



[Casanova i Giner, Mn. Santiago]. Ermita de la Trinitat. Sitges. [s.n.], [s.l.], 1992
Roig i Raventós, Emerencià. Sitges dels nostres avis. Catalonia, 1934
Soler i Cartró, Josep. Costums perduts. Quaderns de Sitges, Ajuntament de Sitges, 1995
Soler i Cartró, Josep. Geografia i Guia de la Vila de Sitges, Grup d'Estudis Sitgetans, 1980