dimecres, 20 d’abril de 2011

SOBRE ALGUNES CELEBRACIONS...


Bartomeu Carbonell, amb les petites aportacions a l'anecdotàri sitgetà que va fer al setmanari La Punta amb el títol de Sitges Costums Velles també ens parlà de les festes religioses de la dècada llunyana de 1850.


La Parròquia, encomanda a sol·lícits i virtuosos sacerdots, entre ells venerables mossens Fèlix i Cortès, amb altres dos o tres fills de Sitges, i amb deu o dotze de forasters, feien un cor que donaven a totes les festes una solemnitat propia de poblacions molt més importants. Veritat que els ajudaven molt uns senyors Administradors de l’Obra i de la Minerva, que res planyien sempre que fos per a l’exaltació de nostra religió. Eren aquests, principalment, D. Agustí Milà y D. Francisco Mestres, persones devotes i de gran prestigi en tot el poble.


Aquests foren els que l’any 1855, amb altres senyors també d’aquí, els que iniciaren i portaren a cap l’afegir a l’Església la Capella del Santíssim Sagrament, tapant la porta de Santa Caterina, que abans era on és avui l’Altar del Roser i fent-la a darrera del aixamplis donat i quedant més petita la Sagristia, que ocupava tot lo que ara és l'Altar de San Francesc Xavier i part del seu entorn.


Feta aquesta gran obra, l’Església millorà, donant lloc a major esplendidesa de festes, per l’engrandiment que havia adquirit. El bon nombre de capellans, puig eren catorze o més, permetia que cada dia hi hagués Missa conventual amb orga, molt concorreguda, i qual organista era Mossèn Ramón, excel·lent Mestre de Capella. Aixa pot ben dir-se que tant les Vigílies, Completes i demés cants litúrgics, eren sentits amb molt de gust per la bona entonació amb què es cantaven. Amb aquesta força sobresortien les festes de Setmana Santa, que eren en les que mes es feien veure la santedat d’aquest Sitges, i qual solemnitat superava a les de moltes ciutats. (...)


Si bones resultaven les festes de l’Església, molt més lluïen les del carrer. Les processons eren hermosíssimes, i encara que en la de la Festa Major hi havia tota la pulcritut i cuidado, no era per això la que més sobresortia per la seva solemnitat i bon gust. Llavors existia aquell sant baró Mossèn Joan de Vinyet, que mai descansava en cercar moneda als seus amics de posició per donar al culte tota la grandiositat que ell sabia.


Bartomeu Carbonell. La Punta, 9 de maig de 1926