dimarts, 25 de gener de 2011

ANTICS CAFÈS

Reproduïm un fragment de l'article publicat al setmanari La Punta on parla del Cafè de Baix a mar on s'hi reunien els senyors principals de Sitges, i on la canalla, feia de les seves. Corria l'any 1858.
Era el temps que corrien lladregots i gent non santa, i que fins havien assaltat i segrestat a uns quants dels principals concurrents, els de més pessetes. I alguns tranquils, que sempre n’hi hagut, varen intentar fer-ne una de grossa. En el Misteri del Assotament i de la Coronació, que surtia per la Setmana Santa, hi figuraven quatre sayons, de cara feréstega; i sense que ningú sapigués res, els varen portar un vespre al dit Café, coberts, el cos amb una manta de pagès i el cap amb barretina, colocant-los a l’escala, convenientment distribuïts. Al sortir del Cafè quatre o cinc dels concurrents, vegent aquells homenassos, que amb la mitra fosquetat de l’escala feien una gran feresa, i fou tal l’esglai dels que baixaven, que prengueren embranzida retornant al Cafè, rompent les portes i vidres del cancell, tirant les taules per terra i embestiren als que encara jugaven al cau i al dominó. L’esfereïment va ser tal, que, sense averiguar res, va saltar tothom pel darrera, cap a l’Hort d’En Fals, i als crits de “assistència” i “auxili” va esvalotar tot el barri, fins que van anar-hi els més decidits i valents del poble i van veure la jugada. Després tot eren valenties, i de que jo ja ho sabia, que jo vaig fer això, que jo vaig dir això altre, però la qüestió és que molts se’n varen anar al llit sense sopar, de l’esglai. D’aquest fet se’n va parlar una pila de temps i es feu cèlebre, i de rialles i burles per aquells “valents” que fugen, no en vulguin més.
Una de les coses que més vestia i feia passar una gran tarda en lo que he descrit eren les contradances ballades a Baix a mar, al recó de Can Covat. Els músics es posaven en bancs i es ballava “La contradança” i “La Bullanguera”, constituint l’espectacle al aire lliure, una nota de gran colorit i animació. Allò era divertir-se i refrescar-se, doncs també es sucaven melindros amb orxata, encara que no era de l’esplèndida “Orxatera Valenciana” d’avui.
Bartomeu Carbonell. Sitges : Costums velles. La Punta, 14.III.1926