dijous, 9 de desembre de 2010

LA CREU DE RIBAS

Reposant al damunt d'un pujol, és el símbol de la pau i fervositat de tot un poble... Es la fita majestuosa de la terra i el mar... Les ones, amb posat d’èxtasis li envien encens de marisc i la terra alenades curulles de sentors de les plantes qu’enmantellen el muntanyam...
Signant al cel i santificant el terme, és la primera que reb els raigs del sol quant esclata tot enlairant-se darrera les serralades... Tot seguit neix la seva ombra, que cau damunt de la terra moguda pel sol que volta per les blavors del cel. L’ombra besa un estol d’espigols i romanins que, com aplec de fidels agenollats a son entorn, adoren aquella relíquia celestial...
I al devant d'aquell senyal de misticísme, tot es vesteix de festa, oferint llurs mellors gales: els dos pobles blanquíssims... Sitges, reposant vora el mar, Ribas, en el cor de la muntanya... El mar, de color esblaimat... els boscos, d'una verdor delicada... les vinyes i garrofers escampats per tots els indrets, sodollats de vida....



EMERENCIÀ ROIG
Croquis sitgetans VI, El Eco de Sitges, 16 de novembre de 1919