Reposant al damunt d'un pujol, és el símbol de la pau i fervositat de tot un poble... Es la fita majestuosa de la terra i el mar... Les ones, amb posat d’èxtasis li envien encens de marisc i la terra alenades curulles de sentors de les plantes qu’enmantellen el muntanyam...Signant al cel i santificant el terme, és la primera que reb els raigs del sol quant esclata tot enlairant-se darrera les serralades... Tot seguit neix la seva ombra, que cau damunt de la terra moguda pel sol que volta per les blavors del cel. L’ombra besa un estol d’espigols i romanins que, com aplec de fidels agenollats a son entorn, adoren aquella relíquia celestial...
I al devant d'aquell senyal de misticísme, tot es vesteix de festa, oferint llurs mellors gales: els dos pobles blanquíssims... Sitges, reposant vora el mar, Ribas, en el cor de la muntanya... El mar, de color esblaimat... els boscos, d'una verdor delicada... les vinyes i garrofers escampats per tots els indrets, sodollats de vida....
EMERENCIÀ ROIG
Croquis sitgetans VI, El Eco de Sitges, 16 de novembre de 1919
Croquis sitgetans VI, El Eco de Sitges, 16 de novembre de 1919
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada