dimarts, 14 de desembre de 2010

EL CAMPANAR


El passat 8 de desembre, dia de la Puríssima, el Consorci del Patrimoni va preparar una visita força especial. Aquesta visita guiada consistia en donar a conèixer l'interior del campanar i, entre altres coses, mostrar diferents aspectes de la nostra esglèsia parroquial ben coneguts per tots com ara l'orgue, els altars laterals, els sepulcres de Bernat de Fonollar i de Blanca d'Abella i d'altres no tan visibles, com el museu parroquial etc. No cal dir que qui ens va fer la visita, la Montse Curtiada, ho va fer a la perfecció, oferint-nos als visitants, un bon nombre de dades que desconeixiem totalment i que ens van servir, a mode d'intrucció, per donar-nos una idea de diferents aspectes històrics del lloc.
L'explicació dels retaules, el fons museístic sobre motius religiosos de la col·lecció Pèrez-Rosales i que ara resten exposades a la Parròquia, degut a les obres de Maricel, les cambres i espais que normalment no son accessibles, em donà una visió que francament, no recordava. Ja fa anys havia vist aquestes estances però pel que fa al fons museístic parroquial, tot estava ubicat d'una altra manera.

Com a coses curioses:
Llegint en una placa a l'interior de la parròquia, posa que sent párroco de aquesta iglesia lo M.I.Sr. Josep Bricullé Masó, en l'any 1898 fou pintada i enrajolada reformat y daurat l'altar major ; trasformats y decorats los dos archs del presbiteri; oberts los finestrals de sota'l posadas las tres vidrieras de la fatxada: cambiadas las barranas del chor y tribunas y engrandida la sagristía. Acaba la inscripció amb les dates del 19 de març de 1900 que s'estrenà l'altar dedicat a Sant Josep.

Al campanar, una de les coses que em va cridar més l'atenció va ser el lloc on en alguna època passada (els historiadors sabran quan) hi vivia el campaner. A meitat més o menys de les escales que condueixen a dalt del campanar, s'hi troba un replà, que per ser escala és força ampli, però com a vivenda no devia ser massa confortable. Ara no ens podem imaginar les condicions de vida d'aquells temps, de com de difícil era la vida d'un petit poble de pescadors i de gent de mar. Em va fer impressió de pensar com, en aquell lloc minúscul, algú hi podia fer estança.

Els campaners, vigíes de possibles perills, avisaven amb una gran agilitat a la població en ocasió de tempestes i possibles perills, a més d'anunciar les celebracions, festivitats, els naixaments i defuncions dels veïns.
A Sitges, poble mariner, les campanes esdevingueren un dels més apreciats mitjans de comunicació.




Per saber-ne més...



COLL MIRABENT, Isabel. Els Retaules barrocs i l'orgue de l'església parroquial de Sitges, Sitges, Grup d'Estudis Sitgetans, "Quaderns", núm. 27, 1993

COLL MIRABENT, Isabel. Els Credença, pintors del segle XVI. Sitges, Grup d'Estudis Sitgetans, 1998

CASANOVA GINER, Santiago. Quadern de goigs de la Parròquia de Sitges. [Sitges] : Santiago Casanova Giner, 2001

ARTIGAS COLL, Beli. El Campanar de Sitges i el seu origen vilanoví a Butlletí de la Societat El Retiro "la Palla", Sitges, Nadal 2006

PANYELLA, Vinyet. L'orgue barroc de la vila de Sitges : història de la seva contrucció. Sitges, Grup d'Estudis Sitgetans, 1988 [Separata de XXIX Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Sitges 27-28 octubre 1984, II]