dimarts, 14 de setembre de 2010

LES TROBADES DE GEGANTS A LES FESTES DE LA MERCÈ



En declinar l'estiu i a l'endemà de la celebració de Santa Tecla, tenen lloc a Barcelona les populars festes de la Mercè en honor a la seva patrona, cada 24 de setembre. Una celebració que durant molts anys ha tingut els seus alts i baixos, en alguna ocasió considerada com la Festa Major de Catalunya, per l’alta participació de balls populars i entremesos de diferents poblacions d’arreu del país.
Va ser l’any 1902 que tindria lloc la primera trobada de gegants de tot Catalunya i que va estar impulsada pel Centre Excursionista de Catalunya, entre altres entitats de la ciutat i que, un grup d’intel·lectuals, entre els que hi destacaven Francesc Cambó, Josep Puig i Cadafalch i Miquel Utrillo va voler donar un nou aire singular a les festes que en anys posteriors, no tinguren continuïtat degut a, entre altres motius, les condicions climatològiques i també per crispacions polítiques del moment. Amb tot, ja aquell any hi participen els nostres gegants, guanyant una medalla d’argent i un diploma d’honor per la seva indumentària. És curiós que els gegants del Castell de Santa Florentina de Canet de Mar, que estan trets del mateix motlle que els de Sitges, guanyessin una medalla d’or.
A partir de l’any 1951, el llavors alcalde de Barcelona, Antoni Maria Simarro recuperà la festa tot i les condicions precàries, donant-li un caire festiu i popular i que comptà durant alguns d’anys amb la participació de nombrosos balls populars de Sitges, així com de tants altres de diferents poblacions catalanes.
És molt probable que sortissin molts més anys, però el que podem assegurar és que en els anys 1952, 1956, 1960, 19611, 1975 i 1986, les Festes de la Mercè compten, no només amb la presencia dels gegants, sinó que tots els balls que sortien per la Festa Major per aquells anys. Així doncs ens trobem que també hi participa el drac, els nans, el ball de bastons, el ball de cercolets, el ball de pastorets, el ball de diables i la Moixiganga. Aquesta participació coincideix també amb la dels balls d’altres ciutats i viles, realitzant-se d’aquesta manera, una bona mostra dels elements festius i del folklore català.
El fet de participar tant en aquestes festes de Barcelona també és degut a que per la Santa Tecla dels anys cinquanta i seixanta no era com ara. De fet, ni tant sols era un dia festiu i si bé, durant molts anys, es celebrava l’ofici com a acte central i a la tarda amb la Processó, un cop acabada aquesta, ja es tenia en compte que a l’endemà es faria el viatge cap a la capital perquè al matí els gegants i els balls estiguessin a punt per al cercavila que es feia pels principals carrers i rambles de Barcelona.
A partir de l’any 1985, les trobades de gegants van anar a càrrec de la Coordinadora de Geganters de Barcelona i el 1986 va ser el darrer any que els gegants de Sitges hi participen.
1 (…) los de Sitges, que han enviado una numerosa representación compuesta de gigantes, cabezudos, “ball de bastons”, “pastorets”, “cercolets”, el dragón con su corte de diablos y el sonar de sus fuegos de artificio y la “moixiganga” a La Vanguardia, 26.IX.1961, p. 20

Els gegants, drac i ball de diables de Sitges a la plaça de Sant Jaume de Barcelona. 1956