diumenge, 16 de maig de 2010

L'ANTIC HOSPITAL (i II)

L’antic hospital de Sant Joan, fou construit en el segle XIV per D. Bernard de Fonollar, llegant pel seu sosteniment cinch cents sous de moneda barcelonina, que entregava el seu procurador tots els anys, del producte de les rentes del castell de Campdèsens y ademés la obligació de fer cremar dia y nit les llànties d’oli dels altars de la esglesia, i altre per servei dels pobres assilats, manant s’invertís en conservar i millorar l’edifici, mobles de l'hospital i ornaments dels altars, amb la quantitat sobrant de dites rentes; disposant també que’s recullíssin en l’establiment benèfic, ademés dels malalts de la vila, als pobres captaires, orfes i impossibilitats, per a quins gastos el benemèrit Senyor de Sitges destinà altres cent sous de renta.
Aquest hospital, al cuidado de les Religioses de la Inmaculada Concepció, ha sofert algunes modificacions en diferents èpoques i mercès als llegats de bons patricis se’ls dotà de més comoditats i de major número de celdes, per resultar insuficients els primitius departaments per albergar els malalts de la vila. Del nostre temps recordem una reforma portada a cap quan l’administració de D. Mariano Carbonell Mestre i una altre de D. Agustí Milá Ballester; així com la construcció de la Sala Antunez, situada en el segon pis i destinada exclusivament a les enfermetats infeccioses, costejant dites obres l’Excm. Sr. D. Lluís Antunez, esment digníssim Governador Civil de Barcelona en l’any 1887. Entre’ls llegats més importants figuren el de D. Blay Soler i el de D. Joan Pintó, que regalà l’edifici anomenat Teatre vell, convertit avui en pisos de lloguer, taller de sabates i diposit de carruatges. (...)
Com déiem al principi, la esglesia i hospital de Sant Joan Bautista tanca ses portes el dia 9 de Juny de 1910, celebrant-hi el dia abans l’última Missa el Beneficiat Rvnt. D. Josep Figuls, passant el vell edifici a ser propietat del súbdit americà Mr. Charles Deering; y fins que’s pugui inaugurar el nou hospital que, amb el mateix nom, es projecta construir en els terrenys coneguts per La Pedrera, qu’era propietat de D. Sebastià Sans y Bori, s’ha habilitat l’espaiosa casa número 30 del carrer Major, amb fatxada també en el carrer de Angel Vidal, ont s’han albergat interinament els malalts i assilats existents en l’hospital de Sant Joan, quina desaparició en el vell casal aixecat damunt del rocam que n’acaricía les ones del Mediterrà, resulta un succés de gran importància per continuar-lo en la història de Sitges.

Costums Perdudes. El Eco de Sitges, 19.6.1910

1 comentari:

Florenci Salesas ha dit...

I aquí acaba aquesta petita lliçó d'història local, escrita en aquell català prefabrià en el qual cadascú escrivia com li millor li sonava.

Estàs fent una feina de recuperació molt valuosa, Francesc. Gràcies.