dimarts, 3 de novembre de 2009

SITGES DELS NOSTRES AVIS

Si hi ha un llibre de refèrencia sobre una part de la història de la nostra vila, aquest és el Sitges dels nostres avis d’Emerencià Roig i Raventós, publicat per Catalònia l’any 1934 i posteriorment editat per el Grup d’Estudis Sitgetans en dues ocasions i amb pròleg de Lluis Jou. La primera del 1979 i la segona del 1994, aquesta amb índex de noms propis i amb índex general.
En el pròleg de Lluís Jou llegim que el llibre està format per trenta-quatre capítols, que són trenta-quatre relats del Sitges del segle XIX, que es llegeixen amb rapidesa i curiositat, però que des d’un punt de vista documental tenen únicament el valor de retrats. I és que Sitges dels nostres avis està escrit a base de transcriure narracions orals –o escrites– de gent de Sitges, testimonis presencials dels fets que ens conta. Mai a base de documents. Si intentem resseguir els seus capítols en documents d'arxius, trobarem que el que ens narra -indústries de teixits, de sabates, de bótes, arribades a Sitges de vaixells anglesos, etc. - és cert, però no totalment exacte. Amb tot, Sitges dels nostres avis és un llibre que ha esdevingut clàssic entre els que tracten de Sitges i que ens conta coses que els documents no conserven. Representa un conjunt de quadres d'època que són l'explicació dels retrats que Roig i Soler, Mas i Fontdevila o Joaquim de Miró ens deixaren, sobre tela, del Sitges passat.