Si hi ha un llibre de refèrencia sobre una part de la història de la nostra vila, aquest és el Sitges dels nostres avis d’Emerencià Roig i Raventós, publicat per Catalònia l’any 1934 i posteriorment editat per el Grup d’Estudis Sitgetans en dues ocasions i amb pròleg de Lluis Jou. La primera del 1979 i la segona del 1994, aquesta amb índex de noms propis i amb índex general.En el pròleg de Lluís Jou llegim que el llibre està format per trenta-quatre capítols, que són trenta-quatre relats del Sitges del segle XIX, que es llegeixen amb rapidesa i curiositat, però que des d’un punt de vista documental tenen únicament el valor de retrats. I és que Sitges dels nostres avis està escrit a base de transcriure narracions orals –o escrites– de gent de Sitges, testimonis presencials dels fets que ens conta. Mai a base de documents. Si intentem resseguir els seus capítols en documents d'arxius, trobarem que el que ens narra -indústries de teixits, de sabates, de bótes, arribades a Sitges de vaixells anglesos, etc. - és cert, però no totalment exacte. Amb tot, Sitges dels nostres avis és un llibre que ha esdevingut clàssic entre els que tracten de Sitges i que ens conta coses que els documents no conserven. Representa un conjunt de quadres d'època que són l'explicació dels retrats que Roig i Soler, Mas i Fontdevila o Joaquim de Miró ens deixaren, sobre tela, del Sitges passat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada