dimecres, 24 de juny de 2009

LA PLATJA DE SANT SEBASTIÀ

La platja de Sant Sebastià és notícia. Després d'uns quants mesos d'obres i pols ens trobem amb un nou passeig totalment renovat i tan canviat, que gairebé ni el reconeixem. Segurament hi hauran opinions per tots els gustos però com be diuen unes veïnes del carrer de Sant Sebastià que estàn encantades amb el canvi, troben un nou passeig amb més espai per al vianant, potser curt de llum al vespre, però més agradable que el ciment i l'asfalt que fins ara hi havia.

Llegint un fragment d'un article que Rafael Font i Farran va publicar a l'Eco de Sitges el 18 d'abril de 1998 i que ens remet a aquells temps passats on les caravanes sortien des d'aquest indret de la vila per anar a Barcelona, indret on fins cap al 1902 existia un dels portals d'entrada a la vila.
-
-
Platja de Sant Sebastià cap a 1920

LA PLATJA DE SANT SEBASTIÀ, PORTA DE BARCELONA
"Si el carrer de Barcelona, que condueix a la Platja de Sant Sebastià, porta aquesta denominació és perquè de l'esmentat indret sorrenc sortien els muls cap a la ciutat comptal. Cap a mitjans del segle XIX de carretera només hi havia la de Vilafranca per Sant Pere de Ribes. De la platja sitgetana un corriol de dos pams d'amplada, segons indica Emerencià Roig, passava pel costat de l'anomenada Creu dels Escarabats, tocant a Can Llopart, i després camí de la Trinitat fins a Sant boi, on empalmava amb la carretera de Barcelona.
Així, la platja de Sant Sebastià era un punt important, malgrat que de fet es trobava fora de les muralles que encerclaven [la vila], i que allà tenien una sola obertura cap els afores: el Portal de Sant Sebastià. Més enllà eren les vinyes i els camps. I entre les cases i el mar només l'extensió de sorra, sense cap mena de camí o passeig. El mateix era a la platja gran fins a la construcció de la Ribera, l'any 1840. La calma de la Platja de Sant Sebastià (...) es veia pertorbada, sens dubte, quan sortien diàriament les caravanes, de sis a set, cap a Sant Boi. el servei anava a càrrec de dues empreses rivals, segons el costum sitgetà, materialitzada pel Prado i El Retiro. Eren les agències d'en Pau dels Burros i de Can Pascaret. Aquesta darrera denominació, que suposo era un motiu, jo l'he sentit anomenar encara de criatura a les persones grans, malgrat que el servei de muls havia desaparegut ja. A l'any 1850 amb la carretera de Sitges a Vilafranca amb les diligències. I l'any 1881 amb la carretera de les Coses del Garraf. Aleshores allí fou un esdeveniment important. I ara la carretera de les foradades ha deixat aquell progrés una mica aigualit, el que són les coses".
Si voleu fer comentaris sobre com ha quedat la platja de Sant Sebastià o sobre qualsevol altre tema, ja ho sabeu!
Platja de Sant Sebastià. Juny de 2009
-
-
-
Font Farran, Rafael. Esguards cap endarrera. La Platja de Sant Sebastià, porta de Barcelona. L'Eco de Sitges, 18 d'abril de 1998.

5 comentaris:

Florenci Salesas ha dit...

Sóc un fan d'aquests articles antics que treus del mundo --meravellós-- de la iaia. Sempre hi ha informacions que desconeixia.

Sobre la pregunta que llences sobre que en pensem del resultat de les obres a la Platja Sant Sebastià, jo encara ho estic paint. A mi, d'entrada, no m'agrada gens. Però sóc algú a qui no s'hauria de preguntar mai aquestes coses, perquè jo sóc dels que no canviaria ni un bri de pràcticament res (ja de petit plorava si els pares, pobres, canviaven el sofà de lloc: em moria de nostàlgia per una cosa tan idiota!). A més, ho admeto, a mi els cotxes no m'han fet mai nosa. Una de les coses que més m'agraden de les postals de Sitges al llarg del segle XX és, a part de veure com creixen les palmeres i la linia arquitectònica magnífica, veure com ha evolucionat el parc mòbil. Un passeig i una platja Sant Sebastià sense cotxes no és necessàriament més humana, per mi. Jo, sóc així de bèstia, fins i tot enyoro quan els cotxes passaven pel carrer Parallades i el cacau que ja de natural s'organitza a l'estiu s'hi afegia el perill que algun vehícle esclafes uns quans turistes, la qual cosa era una espectativa força estimulant (suposo que dec de ser l'únic que pensa així i acceptaria ser apedregat públicament per dir això).

En fi, suposo que podrien haver fet coses pitjors a la platja. El terra no m'acaba de desagradar del tot. La barana em sembla patètica, digna de ser posada al centre comercial de "La Maquinista", per exemple. Però no és una tragèdia, perquè és un element fàcilment intercanviable: d'aquí quatre anys, quan gobernin uns altres, la treuran i en posaran una de més lletja. Mentre no edifiquin uns quants pisos damunt el Palau Maricel...

Florenci Salesas ha dit...

Bé, les presses m'han fet posar un "gobernin", amb aquella horrible "b" --entre d'altres perles-- que espanta. Ho sento.

Francesc ha dit...

Doncs, tret del tema dels cotxes, coincidim en més de quatre coses. La veritat és que si poso tants articles retrospectius, és perquè m'agrada molt com era aquest poble fa cent anys, més armoniós que no pas ara!

Florenci Salesas ha dit...

Bé, això dels cotxes agafa-ho com una "boutade". Si es treuen els cotxes, si vas a mirar, millor que millor també. Però és que de vegades es perd tant el món de vista, amb tantes ganes de canviar-ho tot de cop, que m'acabo sortint per l'altra banda.

No sóc tan caparrut com per no voler que no es facin tots els canvis d'infraestructures que calguin, i d'admetre que algunes de les accions que s'han fet han estat molt bones, a part de necessàries. Però quan entrem en el delicat tema de l'estètica jo crec que cal anar amb molt més de compte, sobretot pel que fa a les zones històriques del poble. Si s'ha de fer quelcom de nou, en una zona totalment nova, jo sóc el primer a apostar per la novetat, fins i tot futurista, si vols (sempre, però, anant sempre amb molt de compte amb l'equilibri amb l'entorn). Però en els llocs que tenen tota una història al darrera... uf! Aquí si que els canvis que faria seria els mínims, imprescindibles, per causa d'un terratrèmol, una riuada o alguna cosa així. A mi, per exemple, la desaparició de les voreres del carrer Jesús i el Cap de la vila m'han matat.

I, respecte a la segona cosa que dius, crec que és una evidència com una casa de pagès que el Sitges de fa 100 anys era més armoniós. Era un poble comprensible per l'entorn i pels que hi vivien. Encara és maco, és clar, però la seva bellesa actual té un què d'arqueològica, devastada, et cal una mica un manual d'instruccions per anar-la a trobar.

Bé, perdona que em posi tan pessimista, que tampoc és això.

Francesc ha dit...

Doncs si que s'ha d'anar amb comte amb els cascs històrics. Ara s'hi va més en compte tenint present que hi ha molts edificis catalogats. Recordem que als 60 i 70 més de quatre edificis històric van desaparèixer per convertir-se en blocs... Coses que passen.